FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d'una nau). amainar veles Moderar-se, cedir a l'adversari. El vent, la pluja, una tempesta, la calor, etc., minvar. El vent ha amainat. Una malaltia, un dolor, un desig, etc., minvar. La febre ha amainat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme, amb dues aletes dorsals que es poden plegar dins un solc, amb pínnules darrere les aletes dorsal segona i anal, peduncle caudal prim, amb carenes, l'aleta caudal forcada o semilunar, que inclou el bonítol, la tonyina, el verat i d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
competent en aquestes matèries. Reconegut apte per a una professió, un ofici, entès en una matèria, etc. Aquesta metgessa és molt competent. En geol., que difícilment es pot deformar o plegar. Una roca competent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb femella i contrafemella per a poder-se plegar. Atuell amb una superfície de lona damunt la qual es trien els taps. Conjunt de regles de ferro del teler de fer xarxes que fan moure les broques i les baionetes. Petit ormeig per a pescar peixos menuts dins del port, arran de les parets del moll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de dimensions d'un llibre, d'un diari, etc., després de plegar els fulls que el componen. Dimensions d'un llibre enquadernat expressades en centímetres d'amplada i d'alçada. Dimensió d'una pel·lícula cinematogràfica o fotogràfica expressada en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(damunt les parets divisòries d'horts, de patis, etc.). Plegar en un dels caps (d'una cigarreta) el paper sobrant a fi que el tabac no caigui. Posar un botó de cuir a la punta (d'una espasa) perquè no punxi. Treballar els caps (de les barres de ferro) per donar-los una forma determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plega. Una màquina plegadora. En el tissatge, corró, antigament de fusta, en què s'enrotllen els ordits i els teixits. Plegador d'ordit. Mecanisme que, disposat al final de les rotatives, talla i plega la banda contínua del paper imprès. Màquina de plegar papers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establiment on es venen a la menuda un o més articles de comerç. La Rosa i la Isabel han posat una botiga de robes. Tenir botiga. Plegar la botiga. posar botiga Obrir una botiga. Els seus avis havien posat botiga a Tremp. Obrador on el menestral venia també la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i segur que se'n sortirà. Vosaltres rai, que sou joves i teniu molta vida per davant. El passat rai; l'esdevenidor t'ha de preocupar. —La Maria encara no ha arribat. —Això rai; podem començar sense ella. Avui rai, que ja tenim la feina enllestida i podem plegar aviat. Ara [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'olivera. En filatura i tissatge, unió indeguda de dos o més fils d'ordre o de finalitat diferent. Operació que consisteix a disposar en un ordre determinat les pàgines d'un llibre en la forma d'impressió per tal que, en plegar el full imprès, restin ordenades. [...]
